La corriola és una màquina simple que consisteix en una roda amb
un canal a la vora (en forma de llanda), pel qual es fa passar una corda o cable i que a més és mòbil al voltant del
seu eix central.
El polispast és una màquina que s'utilitza
per a aixecar o moure una càrrega amb un gran avantatge mecànic, perquè es
necessita aplicar una força molt menor al pes que cal moure. Duu dues o més corrioles.
Tipus de corrioles:
CORRIOLA SIMPLE FIXA: La manera
més senzilla d'utilitzar una corriola és ancorar-la en un suport, penjar un pes
en un extrem de la corda, i estirar l'un altre extrem per a alçar el pes.
Una corriola simple fixa permet aplicar la
força en una direcció més convenient.
Un bon exemple de corriola simple fixa és la
dels pous, on la força humana és prou com per elevar la càrrega d'un poal.
CORRIOLA SIMPLE MÒBIL: Una forma alternativa d'utilitzar la corriola és fixar-la a
la càrrega, fixar un extrem de la corda al suport, i estirar l'un altre extrem
per a alçar a la corriola i la càrrega.
La corriola simple mòbil produeix un avantatge
mecànic: la força necessària per a alçar la càrrega és justament la meitat de
la força que hauria estat requerida per a alçar la càrrega sense la corriola.
CORRIOLES COMPLEXES: Quan
s'utilitzen sistemes de diverses corrioles que treballen en conjunt, es diu que
es té una configuració de corriola
composta.
En la pràctica, a major nombre de corrioles,
menys eficiència del sistema.
Un dels avantatges és que cada corriola se
sotmet a les mateixes tensions i forces.
Expressions de càlcul: La fórmula de la força que ha de fer un polispast és
aquesta:
Aplicacions i configuracions
Ascensors
Gràcies a la generalització de l'ús de les corrioles
es pogueren desenvolupar aparells elevadors de càrregues a diferents altures.
Les aplicacions en aparells elevadors, es van fer servir per part dels grecs i
dels romans.
Diferencial
Aquest mecanisme es composa
d'un nombre parell de corrioles i d'un cable, on cadascuna de les dos corrioles
forma part d'un dels dos aparells, que són un parell de conjunts
enganxats als punts d'elevació, un se situa a la càrrega, formant un eix de
corrioles i l'altre a l'estructura suport formant un altre eix.
Es tracta en realitat
d'una particularització de sistema de corrioles compost, al qual es munten
corrioles fixes a un eix i mòbils a l'altre.
Torn diferencial
És una màquina
d'elevació, que se composa de dos cilindres concèntrics que comparteixen el
mateix eix mecànic i que tenen diferents radis. Aquesta màquina se serveix
d'una corriola que se situa penjant del cable enrotllat per un costat a cada
cilindre. El cable se situa de manera que al girar el mecanisme, mentre que un
dels cilindres o tambors replega cable l'altre cilindre el solta. És fàcil
veure que al ser un cilindre de major radi que l'altre, serà el major el que
determinarà el sentit de moviment de la politja.
El parell necessari
per moure aquest mecanisme s'obté prenent moments respecte al eix del tambor
superior:
Càbria de peu
Es tracta d'una
estructura rudimentària que fa servir un tambor que replega o dona cable
gràcies a l'accionament d'una palanca. Es fa servir per tal d'elevar càrregues
suspeses per un cable i connectades al tambor gràcies a una corriola.
A les obres de construcció
Les politges es poden fer servir
a les obres de construcció, formant part d'eines d'elevació o bé per tal de fer
perforacions de sondeig. Degut a la variabilitat d'operacions que s'han de fer,
les politges que formen part dels mecanismes han de tenir la capacitat per suportar
les càrregues a les que se sotmeten en operació diària, cabent la possibilitat
de fer canvis en els cables de tracció en cas necessari. En alguns casos és
necessària la fabricació específica de politges o tambors per a una obra
concreta.
Lleis de la corriola
Una de les lleis de la corriola és que, la
força que fem per arrossegar una cosa, si el
multipliquem pel radi de la corriola serà el mateix que el pes de
l’objecte desplaçat amb la corda multiplicat pel radi de la corriola.
FÓRMULA: P·r = F·r; P=F
Una mica pobre... :S
ResponElimina